¿Un arrendatari pot obligar l’arrendador, propietari d’un edifici no constituït en règim de propietat horitzontal, a instal·lar un ascensor?

Aquesta és la problemàtica en què ens hem trobat al despatx, on la nostra clienta, una persona d’edat avançada, pensionista i propietària de la totalitat d’un edifici no constituït en règim de propietat horitzontal, va ser demanada per una de les arrendatàries, amb contracte de pròrroga forçosa de 1961, sol·licitant-li la instal·lació d’un ascensor.

La demanda es basava en l’article 553.25-5è del CCC i el 108 de la LAU, sense perjudici del dret de la demandada de repercutir el cost de l’obra de l’ascensor.

A la demanda esmentada ens vam oposar per entendre que ni art. 553.25-5º CCC ni el 108 de la LAU són aplicables a aquest supòsit, ja que la finca no està dividida en propietat horitzontal i no es tracta d’obres de conservació ni reparació.

Tot i això, el jutjat de primera instància va estimar la demanda pel que va ser recorreguda a Apel·lació, fallant finalment l’Audiència Provincial de Barcelona en data 27 de desembre de 2024 l’estimació del nostre recurs d’apel·lació, revocant la sentència de primera instància i desestimant la demanda.

L’Audiència Provincial de Barcelona amb ampara a la Sentència núm. 15/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 21 de febrer, considera que:

1) no és possible aplicar la normativa catalana de propietat horitzontal perquè “l’art. 553-1 CCC requereix l‟existència d‟un títol de constitució que en aquest cas no concorre (no és fet debatut que l‟immoble no està constituït en règim de propietat horitzontal)”;

2) que no pot fonamentar una reclamació civil la normativa administrativa relativa a l’accessibilitat (Llei 13/2014 de 30 d’octubre desenvolupada pel Decret 209/2023 de 28 de novembre);

3) i finalment, diu que “en tot cas perquè es pugui obligar l’arrendador a l’execució d’unes obres sobre la base del règim d’arrendaments urbans és necessari que aquestes es puguin considerar “reparacions necessàries“, posant èmfasi en la paraula “reparació” d’una cosa preexistent i no nova com és la instal·lació d’un ascensor on no n’hi havia, i “necessàries”, és a dir, imprescindibles, entenent-se que ho són aquelles que vinguin imposades per l’autoritat competent, no la instal·lació d’un ascensor per voluntat d’una arrendatària (SAP Barcelona núm. 644/2020 de 14 de juliol i núm. 470/2012 de 4 de setembre).

En conclusió, la resposta és no, un arrendatari no pot obligar un arrendador, propietari d’un immueble que no està constituït en propietat horitzontal, a instal·lar un ascensor per la via civil segons la normativa de propietat horitzontal, ni la normativa administrativa, ni la llei d’arrendaments urbans.

Fdo. María Vázquez Bernárdez

Col. 38.934 ICAB